Marcs Eguiguren

Expert en sostenibilitat i codirector del Postgrau de Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles UPF-Barcelona School of Managment i Escola de l'Aigua d'Agbar

P: Es parla fins ara de sostenibilitat com a avantatge competitiu i ara estem evolucionant amb la sostenibilitat com a megatendèndia. Quina és la teva visió sobre això?

R: Sembla evident que el concepte de megatendència, que és molt utilitzat en direcció estratègica, és un concepte que en el fons identifica aquelles situacions, aquelles evidències, que tu visualitzes avui mateix, que estan passant ara. Són exemples de com estan canviant les coses al món i que tu perceps que aquests exemples, aquestes situacions de canvi, persistiran en el futur.

Megatendències serien, la intel·ligència artificial aplicada a les activitats de producció, megatendència seria l'envelliment a les societats occidentals i per descomptat una megatendència és la sostenibilitat. És una cosa que ja fa uns anys que està en voga i que per descomptat és aquí per quedar-s'hi.

Les megatendències, no són una moda, són realitats, que són creixents i que les empreses i els seus directius, o s'hi adapten o tindran algunes dificultats. Però és clar que, si les megatendències, són evidències reals que passen i que apunten que en el futur encara tindran més pes, sembla que cap empresa està immune a aquest canvi de paradigma, ni grans ni petites.

P: La manera com la sostenibilitat implica o participa és factor d'èxit dins de les organitzacions. Com ho han d'integrar en el seu dia a dia?

R: Les empreses petrolieres, per exemple, han començat a ser conscients dels problemes que els pot comportar a mitjà oa llarg termini la sostenibilitat pel fenomen que els actius no valen res, o que estan a punt de no valer res. Empreses que s'estan adonant que, si se'n mira el balanç, una bona part en 5-10 anys poden disminuir el seu valor d'una manera radical i com a resposta a això s'han plantejat que cal fer alguna cosa.

Però veritablement per integrar la sostenibilitat a l'ADN d'una empresa, més enllà de mitigar els riscos, com podria ser el cas d'empreses d'aquesta mena, el tema és la cultura. Les empreses que en un futur han integrat la sostenibilitat d'una manera clara, en el seu dia a dia, són empreses en què la governança, la direcció, els consells d'administració i qualsevol persona que hi treballa entenguin de debò que el paradigma de la sostenibilitat és irrenunciable. Crec que aquesta és la línia adequada.

P: Com veieu l'evolució dels directius i del managment de les empreses?

R: Les soft skills (com el lideratge, l'empatia) són fonamentals però, com que en realitat estem davant un canvi en què ja hi ha moltes empreses que ho estan realitzant, i moltes més que es posaran, tenim evidències claríssimes que ja fa temps que s'estan abraçant determinats elements a l'àmbit de la sostenibilitat: podem esmentar el sector de l'alimentació, el cas de Mercadona, a l'àmbit de les finances, amb Triodos Bank.

Tots aquests directius, que ja estan treballant en aquestes empreses, són directius que a aquestes habilitats soft, hi afegeixes tota una sèrie d'habilitats específiques: tècniques sobre l'àmbit de la sostenibilitat, reporting de dades als públics d'interès… com els explico i els transmeto que la nostra companyia veritablement està en l'àmbit de la sostenibilitat, com des del punt de vista tècnic es prenen decisions de logística, producció, les vist veritablement, les faig des d'aquesta perspectiva de la sostenibilitat o com des d'un punt de vista financer treballo sostenibilitat, per tant, hi ha un munt d'habilitats hard d'un directiu que també s'ha de desenvolupar, sens dubte.

P: En aquest moment de canvi, moment d'acceleració d'incertesa, com es desenvolupen les megatendències?

R: Després d'aquest any de la covid-19, el que s'està produint en moltes tendències és una acceleració d'aquestes, ho estem observant en temes com ara la utilització de la intel·ligència artificial o el fet del teletreball. Per tant, per aquest motiu i per molts altres motius, és evident que la sostenibilitat ha arribat per quedar-s'hi. Que una empresa adoptés l'ètica o la sostenibilitat com a paraigua holístic, en la manera com gestionava els seus negocis, era una cosa “cara”, guanyen menys diners i aquesta percepció es va instal·lar des de fa molt de temps a la cultura de moltes organitzacions. De mica en mica, han començat a sortir estudis i anàlisis en sectors que ens porten a pensar justament el contrari. I és que les empreses que abracen el paradigma de la sostenibilitat normalment tenen una millor performance financera. És a dir, si encara hi ha algú que creu que això de la sostenibilitat és car, no ho és, i hi ha moltíssims motius: sostenibilitat és km0, sostenibilitat és intentar reduir la petjada de carboni, per tant, optimitzar la logística de les manufactures i la distribució, sostenibilitat al fons és barat, és un cost menor.

P: Durant la teva darrera trajectòria professional, has assessorat i has estat directiu de diverses organitzacions en comandaments de direcció. Quins exemples posaries de sectors que estan fent la transició o s'estan enfrontant a reptes de sostenibilitat?

R: Seria un error el fet de subscriure la sostenibilitat a una tendència que només afecta uns sectors més específics perquè semblin els més evidents. Està afectant de manera transversal tots els sectors, l'única diferència és que a alguns els arriba més ràpid perquè la necessitat de reaccionar per aspectes reguladors, per pressió social o fins i tot per costos és més ràpida. En canvi, altres sectors està arribant amb una mica més de retard. Sectors com a alimentació on s'està reconsiderant la cadena de “supplier chain” i de subministrament per fer-la més eficient i també ecològicament molt més sostenible, sectors que tenen a veure amb la distribució, molt lligat a l'alimentació i que estan fent el mateix, a una batalla des del punt de vista ecològic i de costos, al final tots dos van lligats. Sectors com el financer que sembla molt allunyat d'aquests temes, perquè ja em diràs una asseguradora, una gestora de fons un banc i que té a veure amb tot això. Té a veure molt perquè són aquells que financen l'activitat productiva de les empreses petites, mitjanes o grans. Tots els sectors estan ficats en aquest tema.

P: Atesa la necessitat de formar els líders de la transició verda, Què destacaries del postgrau de Desenvolupament Directiu en negocis sostenibles?

R: El Postgrau que oferim la UPF-BSM i Agbar respon molt bé amb la combinació d'eines softskills (que necessiten tenir-les) amb tota una sèrie d'habilitats hardskills. Donem eines per integrar una estratègia de sostenibilitat d'una manera eficient en temes com ara les finances sostenibles: com vincular les decisions financeres d'una companyia amb l'adaptació al repte dels ODS o com eines de monitoring sobre l'adequació a la sostenibilitat o la importància de la transparència en una estratègia de sostenibilitat.

Moltes gràcies.

 

Si vols seguir llegint entrevistes als directors/es del Postgrau en Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles: